Cocoll

Domingo, 09 de Diciembre de 2012 19:12 Felix Llorens
Imprimir

PUJADA AL COCOLL DES DE BENIGEMBLA

 

La descripción d'aquesta caminada està presa del llibre: Fent Camí. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos, de Joan Elies Andrés i Serer. Una guia de rutes imprescindible per als senderistes que visquen al voltant d'aquest riu.

Aquesta vegada caminarem pels termes de Benigembla i Castells de Castells, on farem una ruta circular d'uns 16 km molt bonica i poc concorreguda. No presenta dificultats tècniques, encara que és llarga. Pujarem un desnivell d'uns 800 m.

Hora de quedada:

A les 8:45h enfront del bar Bon Aire, última casa del poble de Benigembla, eixint cap a Castell de Castells.

Com arribar al poble:

Si veniu per l'autopista de la costa AP-7, deurie eixir en Benissa i agafar la carretera cap a Xaló, Parcent i Benigembla.

Si veniu per l'autovia d'Alcoi, deurie eixir abans d'arribar a Alcoi, agafant direcció cap a Benilloba, Gorga, Castell de Castells i Benigembla. En aquest cas anireu més tros per carreteres de muntanya.

Requisits:

Bones botes, llanterna, roba d'abric, xubasquero (per si neva), pals de caminar, gorra, crema solar, etc.

La caminada s'inicia a Benigembla, per la carretera en direcció a Castell de Castells, des d'on s'accedeix al corral Nou. Allí agafarem el camí de ferradura que passa pel costat del meravellós aljub del Frare. Es recomana portar una llanterna per gaudir de la seva bonica volta interior. Després continuarem pujant per una exquisida senda de ferradura. Prompte veurem a l'horitzó el cim del Cocoll coronat per una caseta de vigilància forestal, que ens aprofitarà com a punt de referència per a la resta de la pujada.

Més tard el camí ens conduirà al corral del tio Paquet. Aquestes ruïnes són la part més visible d'un conjunt de restes que s'estenen pels voltants.

Passem el corral i continuem en la mateixa direcció, pel paratge de les Manxes, parant atenció a no perdre la senda. Arribem dalt d'un tossal pelat de vegetació, en un terreny pla i obert, anomenat la Corona. Davant s'aixeca una lloma, la penya del Jònec. En aquest moment seran entre les deu i mitja - once, es a dir, bon moment per esmorzar.

Des d'ací seguirem pujant per una senda fins accedir al pla de Moragues, ocupat per una pista d'aterratge dels serveis antiincendis. Una pista forestal ens deixarà al cim en uns tres quarts d'hora, on podrem gaudir d'unes vistes inoblidables que ben bé mereixen l'esforç per superar el pronunciat desnivell de l'ascenció.

Baixarem des del cim fins al pla de Moragues pel mateix camí per on hem vingut, però ara agafarem la pista a mà dreta de la pista d'aterratge. Ben prompte l'abandonarem perquè entrarem per un caminal a mà esquerra que ens portarà fins una carrasca centenària. Serà un bon lloc per a dinar, ja que el rellotge estarà marcant les dos de la vesprada.

A partir d'ací la senda va descendint i haurem de passar per un troç que serà el que presentarà més dificultat de tota la caminada. Hem d'atravessar el començament del barranc i hem d'anar amb molta cura per a no relliscar-nos, sobre tot si les roques estan humides. Una vegada vençuda aquesta part escarpada ens trobarem a l'espectacular raconada de la penya Blanca.

Soles ens quedaran unos dues hores per arribar al poble per un llarg tram de pista, gaudint dels impressionants paratges que anirem trobant-nos. Quasi al final, uns metres abans de veure les cases del poble, hem de buscar l'amagada olivera mil·lenaria de la partida Figuerals.

 

 

Última actualización el Lunes, 10 de Diciembre de 2012 19:37